domingo, 27 de abril de 2014

PRÀCTICA V

Arbre Genealògic
 
Aquesta activitat consistia en realitzar un estudi sobre un gen de la nostra família , a poder ser  que contingues tres generacions. També havíem de dibuixar el genograma i indicar els fenotips i els genotips.

Els caràcters que podíem estudiar eren aquests:

·         Enrotllar la llengua.

·         Lòbuls de les orelles adherits.

·         Pic de viuda.

·         Dit petit(menut) corbat.

·         Polze extensible.

·         Pels en l'articulació mitjana de la ma.

·         Clotets al mento o a la galta

·         Sentit de gir del cabell a la coroneta.

·         Entrecreuament del polze .

·         Grup sanguini.

Mireia Domingo 4rtA


 



miércoles, 12 de marzo de 2014

PRÀCTICA VII

Per realitzar aquesta pràctica hem hagut d'utilitzar dues sessions de laboratori. Això és degut a que l'extracció i observació de l'ADN l'havíem de fer sobre dos tipus de teixits: animals i vegetals. 

Amb el material adient, a més del fetge de pollastre i la fruita, el procediment que vam seguir va ser el següent: 


Primer, en el cas del fetge, el vam haver de triturar i afegir sorra amb la finalitat de que es trencaren les membranes i poder accedir al nucli. Fins que tot formés una pasta, vam afegir aigua de l'aixeta al triturat. En el cas de la maduixa i el kiwi, ambdós vam xafar-los amb les mans fins que es formés una massa uniforme a la que més endavant afegiríem 10 ml. de solució d'extracció. 

Triturat amb aigua afegida (fetge)

En segon lloc, vam filtrar el "puré" que havia format el fetge amb una gasa i, amb l'objectiu de trencar els nuclis per alliberar les fibres de cromatina, vam agregar el mateix volum de Nacl en solució a l' 11%. Després vam posar detergent diluït per separar les histones de les fibres de la cromatina, ja alliberades dels nuclis. Pel que fa a la massa de les peces de fruita, vam filtrar-la també (aquest cop amb l'ajuda de paper de filtre).


Imatge de la filtració amb gasa (fetge)
Filtració amb paper de filtre (kiwi)

En tercer lloc, als dos vasos de precipitats on tenim els triturats de les dues parts de la pràctica, vam afegir menys de 50 ml. d'alcohol 96º. D'aquesta manera es formen dues capes i precipitaran les fibres d'ADN. En el cas dels teixits vegetals, vam afegir alcohol a una temperatura molt baixa per protegir els filaments d'enzims i perquè precipiti amb més facilitat. 

Triturat amb alcohol afegit, fibres d'ADN precipitant.

Per últim, vam extreure les fibres amb les que vam preparar les observacions per poder-les examinar i analitzar al microscopi. 

Fibres extretes després de precipitar en alcohol.

Nuria García Sáez 4tB

jueves, 6 de marzo de 2014

PRÀCTICA VIII

Fa un parell de setmanes vam tornar a baixar al laboratori per realitzar diverses pràctiques que, aquesta vegada, eren de química. Totes aquestes pràctiques consistien en la separació dels components d’una mescla.

1. La primera va ser una filtració, és a dir, la separació d’una substància sòlida d’una líquida (en aquest cas de sorra i aigua). Els passos que vam seguir per realitzar-la són:

  • Mesclar l’aigua i la sorra en un vas de precipitats.
  • Doblegar un paper de filtre en forma de con i introduir-lo en un embut.
  • Col·locar l’embut en la pinça del suport i un matràs erlenmeyer a sota per recollir el líquid.
  • Abocar lentament la solució d’aigua i sorra a l’embut.



Imatge de la filtració.
Imatge durant el procès de filtració.



2. La segona va ser una decantació (separació de dos líquids immiscibles de diferent densitat mitjançant un embut de decantació). En aquest cas els dos líquids són l’oli i l’aigua. Les diferents fases d’aquesta pràctica són:



  • Mesclar l’aigua i l’oli en un vas de precipitats
  • Introduir la mescla en un embut de decantació i agitar suaument.
  • Col·locar l’embut en el suport i posar un matràs erlenmeyer a sota. Deixa reposar fins que es vegi clarament la separació entre els dos líquids.
  • Obrir la clau i deixar sortir únicament el líquid de la part inferior. Tenint compte de tancar-la a temps per no deixar passar l’altre líquid.



 Imatge de dos líquids immiscibles (oli i aigua)
L  
3. La tercera va ser una cromatografia en paper (tècnica per separar sòlids). Aquesta tècnica es basa en el fet que quan un dissolvent s'aplica sobre una mescla de substàcies de propietats semblants, aquestes es separen. Per la realització d'aquesta pràctica hem seguit les instruccions següents:

  • Retallar tires de paper de filtre de 2 cm.
  • Pintar línies horitzontals a 2cm de la base de la tira.
  • Posar 1 cm de dissolvent (alcohol) en un recipient.
  • Introduir la tira de paper al dissolvent procurant que la línia no el toqui directament.


Imatge del començament de la cromatografia del color blau.


4. Finalment, vam realitzar una cristal·lització (separació de sòlids dissolts en un líquid, basada en les diferents temperatures d'evaporació del sòlid i del líquid) del clorur de sodi del sulfat de coure. Els passos per realitzar-la són:


  • Preparar una dissolució sobresaturada de cada compost en un vas de precipitats, i escalfar-lo fins que es dissolguin tota la sal i el sulfat de coure.
  • Filtrar les dissolucions restants sobre un cristal·litzador.
  • Deixar en repòs les dissolucions fins que formin el cristall.
  • Per últim, observar el resultat a la lupa binocular.
Imatge del resultat de la cristalització del sulfat de coure.


Claudia Maestro Moral
4t ESO C




sábado, 11 de enero de 2014

PRÀCTICA VI

L'altre dia vam baixar al laboratori per observar el procés de cristal·lització per evaporació de un dissolvent. 

El material que vam utilizar, va ser clorur de sodi, sulfat de coure, vas de precipitats, embuts i paper de filtre, cristal·litzador, aigua, bec de bunsen, comptagotes, portaobjectes i microscopi.

Primer vam preparar dues dissolucions amb un vas de precipitats de 50 ml d'aigua. Vam afegir quantitats petites de clorur de sodi, y agitant i remenant després de posar-hi sal cada vegada, fins que es va dissoldre tota. Quan ja no es va dissoldre més, vam tenir una dissolució saturada. Perquè la sal no es quedés, vam agafar el vas de precipitats i el vam escalfar. 

Després vam filtrar la dissolució en un cristal·litzador i el vam deixar en repòs fins que es van formar els cristalls. Aquests van ser els resultats. 






                                                                                                              Laia Vico Praena 4t ESO C

viernes, 29 de noviembre de 2013

PRÀCTICA IV


La setmana passada vam baixar al laboratori de biologia a realitzar la quarta pràctica. Aquesta pràctica consistia en observar la morfologia externa i l’anatomia interna de l’encèfal del porc.

Per començar vam rentar molt bé amb aigua l’encèfal i el vam posar en una safata. A continuació vam intentar distingir les tres parts de l’encèfal: cervell, cerebel i bulb raquidi , després vam intentar distingir, l’hemisferi dret i l’esquerre, la cissura interhemisfèrica, els lòbuls cerebel·losos i el bulb raquidi. Seguidament vam gira el cervell i vam observa la cara inferior i vam intentar distingir les següents parts: nervis òptics, nervis olfactius, bulb raquidi i medul·la espinal. Amb les pinces , intenta separar els dos hemisferis sense seccionar l’encèfal en dues parts i fins arribar al cos callós. Un cop vam arribar al cos callós el vam observar y vam agafar un mostra per observar a la lupa. Seguint la cissura interhemisfèrica , vam fer una secció longitudinal d’un dels dos hemisferis amb l’ajut de un ganivet. Vam intentar distingir la substància gris de la substància blanca i vam agafar un mostra de cada una per poder observa-les a la lupa. Per acabar vam fer un tall en un dels hemisferis per observar l’arbre de la vida.

 
 
(En aquesta fotografia es pot observar els dos hemisferis per dintre)
 
 
 
 
 
                                                                                                       Mireia Domingo 4rtA

jueves, 14 de noviembre de 2013

PRÀCTICA III

     Per realitzar la tercera pràctica només hem necessitat baixar al laboratori una classe. Prèviament havíem llegit la fitxa per conèixer els pasos a seguir per observar cèl·lules animals procedents del teixit epitelial de la nostra boca. 
     En primer lloc, vam preparar el material necessari i, amb un escuradents, vam raspar la mucosa interna de la nostra cavitat bucal. Després havíem d'estendre uniformement el producte sobre el portaobjectes amb una gota d'aigua a la superfície . A continuació, vam escalfar el "porta" i vam afegir, com a la primera pràctica, unes gotes de blau de metilè. Després d'esperar uns minuts i rentar-lo amb aigua, vam col·locar el cobreobjectes. L'últim pas era observar la preparació al microscopi i diferenciar les diferents parts de les cèl·lules. 


     Aquesta és una foto que mostra el que vam observar. Les cèl·lules, a la fotografia, corresponen a les estructures de color blau. 

Cèl·lules del teixit epitelial de la boca (estructures blaves) 

                                                 Nuria García Sáez 4t B

viernes, 8 de noviembre de 2013

PRÀCTICA II

  Vam anar a una papereria a comprar fang de model·lar i a part cadascun de nosaltres havia de portar la resta del material necessari: ampolla d’aigua buida (per ficar la reacció), cartró (per donar-li forma al volcà recobrint l'ampolla) i per últim el colorant (per donar un to vermellós a la reacció).